Àgora, 22-10-2012

Programa especial "Àgora" sobre les eleccions al País Basc amb la participació de Joan Subirats, Martin Aranburu i Montserrat Nebrera.

Podeu veure el vídeo aquí.

Especial de Catalunya Ràdio 21-10-2012

Programa especial amb la participació de Joan Subirats, Joan B. Culla i Martin Aranburu.

Podeu escoltar aquí. 

El suplement de Catalunya Ràdio

Tertúlia del dia 21 d'octubre de 2012 amb Gorka Knör, Paco Maruenda i Martin Aranburu.

Pots escoltar-la aquí. 

Tertúlia a 8 tv

Des d’una mirada catalana hem analitzat com aquests comicis poden influir en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre.

Josep Cuní ha conduït aquest espai, en què diversos analistes i representants polítics han comentat i debatut els resultats a mesura que s’han anat coneixent. Gemma Calvet, Manuel Milián Mestre,Montse Nebrera i Rafel Nadal han estat al plató de 8 al dia. També Antoni Batista, periodista i escriptor, Raimundo Viejo, professor de Ciències Polítiques de la UdG i Martin Aranburu, expert en política basca.

Pere Macias (CiU), Joan Ignasi Elena (PSC), Santi Rodríguez (PPC), Alfred Bosch (ERC), Laia Ortiz (ICV), Jordi Cañas (C’s) i Toni Strubell (SI) han fet la seva lectura dels comicis a Galícia i Euskadi i han analitzat quina influència generen en les pròximes eleccions catalanes del 25 de novembre.

Podeu veure el vídeo aquí.

Euskadi al retrovisor

CatDem fundazioko nire blogean Euskal hauteskundeei buruz publikatutako nire azken artikulua:

"Han quedat enrere els temps en els quals la política del País Basc influenciava la dinàmica política de casa nostra. En el passat no massa llunyà, fos per la demagògia discursiva des del centralisme espanyol, que feia servir l’excusa del terrorisme per atacar qualsevol nacionalisme o fos per la “basquitis” que patien alguns sectors nacionalistes del nostre país, hom tenia la sensació que era la política basca la que marcava l’agenda política espanyola. Ara les coses han canviat. Euskadi ni és, i pronostico que tampoc no serà, cap problema polític per a Espanya en la propera legislatura. L’anàlisi de la realitat política d’avui en dia a Euskadi no ens dóna elements, ara per ara, per pensar el contrari. Parlem d’evidències. 
Una. El PNB guanyarà les eleccions. Veurem en quina diferència respecte de EHBildu, però no seran pocs els ciutadans que considerin que votar PNB és un vot útil com a partit que pot garantir una gestió eficaç de l’autogovern. La crisi pesa molt, també a Euskadi. A més a més, no es pot descartar el factor de la por. La possibilitat que EHBildu estigui a prop en les enquestes por induir a més d’un votant del PSE a escollir el candidat Urkullu el dia 21. EL PNB és conscient d’aquesta possibilitat i, en conseqüència, el discurs reivindicatiu en el pla nacional és el més tou dels últims anys. Les propostes del PNB en quan a la superació del marc jurídic actual es limiten a la discussió d’un nou text d’autogovern que seria aprovat pel poble basc en referèndum l’any 2015. Tot plegat és poca cosa si comparem amb el procés que es viu a Catalunya.
Dos. EHBildu serà la segona força del Parlament Basc. Els problemes però començaran l’endemà. Amb un lehendakari del PNB que no tindrà cap problema per cercar aliances puntuals amb el PP o el PSOE, EHBildu veurà molt disminuït el seu pes polític real. A més, el punt polític en el qual pot tenir més a dir, la pacificació, no sembla que estigui en l’agenda del PP de Madrid. EHBildu haurà de fer una oposició que li permeti consolidar-se i esdevenir alternativa real del PNB en el món nacionalista. Tindrà dos anys abans de les eleccions municipals i forals per aconseguir-ho. 
Tres. El PP i el PSE-PSOE tenen expectatives magres a les eleccions. La manca de radicalitat nacionalista en el discurs del PNB els deixa sense massa marge d’acció, i tots dos tenen la sobrecàrrega dels respectius partits de Madrid. A més a més, es molt possible que tots dos es trobin la necessitat de donar suport al candidat del PNB perquè esdevingui Lehendakari. Com que el PNB no assolirà una majoria prou gran per assolir la lehendakaritza tot sol, és molt possible que PP i PSE donin el seu suport al PNB per poder mostrar-se a Madrid com els partits que van impedir la lehendakaritza d’EHBildu. 
Quatre. Qualsevol enteniment entre EHBildu i el PSE és una quimera. Tot i que sectors de l’esquerra abertzale el contemplen com a possible, es tracta en tot cas d’una possibilitat a llarg termini. El patiment provocat pel conflicte armat és massa recent encara. Cal fer molts passos humanitaris abans de plantejar-se cap aliança política. 
Cinc. No és plausible cap superació del marc jurídic actual en la propera legislatura. Qualsevol intent seriós per part d’Euskadi comporta un enteniment entre les dues famílies del nacionalisme basc que a hores d’ara és impossible. 
Ara és Catalunya qui mira a Euskadi pel retrovisor. No és pas cap problema de compromís social amb l’independentisme per part dels bascos, es tracta, a parer meu, d’una manca d’acord entre dues forces polítiques que desconfien l’una de l’altra."